VALENCIÀ

PAU:
Característiques Generals
El dialecte valencià pertany al bloc dialectal occidental. El 75% de la població l’entén, un 53% el sap parlar, un 47% el sap llegir i un 25% el sap escriure.  El català i el castellà són les llengües cooficials del País Valencià, però hi predomina el dialecte valencià (variant del català) en un 33% de la població i el castellà en un 66%. Els seus subdialectes són el valencià alacantí, el valencià apitxat, el valencià castellonenc, el valencià tortosí, el valencià meridional i el valencià septentrional.  

El Carxe és una serra de 1300 metres situada a Múrcia on es parla el dialecte valencià des del segle XIX.

Carxe

Valencià

Subdialectes valencians

Descripció fonètica

bernat--> http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/

BERNAT:

Descripció fonètica:

-     Pronunciament de la  “e” oberta. (peres)
-     La “j” sona com una “x”. (joves)
-     Sona la “t” final. (pacíficament)
-     Es pronuncia la “r” final. (córrer)
-     Les e i o són més obertes i amb diferent distribució que en els altres indrets del domini lingüístic.

Descripció morfosintàctica (Albert C.)

• Els articles són:  el, la, els, les.

• El pa
• La cuinera
• Els nois
• Les noies

• Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant:

me dutxo, te dic, se pentina...

• No existeixen les formes "ens" i "us", ja que son substituïdes per “mos" i "vos" :

mos anirem d’excursió, vos vestireu.

• La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació té el morfema -e: jo cante.

• El pronom feble li sempre va abans que el pronom feble que substitueix el complement directe, cosa que origina les combinacions:

• li’l: li'l dono --> l'hi dono
• li la: li la done > la hi dono
• li'ls: li'ls done > els hi dono
• li les: li les done > les hi dono).

Lèxic específic  

Zeleste

Es caracteritza en general pels castellanismes, canvis semàntics, ús abundant de diminutius i per mots procedents de l’àrab

• Agarrar: agafar
• Agranar: escombrar
• Bac: caiguda forta
• Banyar: mullar
• Calces: mitges
• Donar: fer
• Eixir: sortir
• Espill: mirall
• Gamba: cama
• Granera: escombra
• Llevar: treure
• Pacaqui: cap a qui
• Soltar: deixar caure
• Un poc: una mica
• Voler: estimar
• Voltes: vegades
• Xic: noi

Àlex:Textos escrits en Valencià

Les pedres de l’anàfora

Res no m'agrada tant

com enramar-me d'oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,

eucarísticament,

me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme

cloc els ulls i me'l fot.

Per Vicent Andrés Estellés

L’home del teu país

I aquest home, amb ulls ennegrits,

de valencià en terra estranya,

somiarà la seua tornada

amb peus de plom i rellotge d'arena.

Haurà bellugat sovint la bola

de cristall de l'àvia Encarnació,

on va aprendre les meravelles de la neu

caient amb una fotogràfica lentitud

sobre les cases de la infància

que sempre porta a rossegons.

Baixat del camp del somni,

el veureu passejar-se pel carrer

les Barques, atansar-se al teatre Principal

i parar l'orella davant el crit del joglar.

I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries

on lletretes impreses ballaran noms

en la nostra llengua i mirarà de furgar

dintre els balcons, per tal de saber

si els pares continuen empentant els fills

a la suïcida fugina del vernacle.

Potser, assegut aquest home a la Glorieta,

creurà sentir de llavis d'un obrer de vila andalús

el flamenco de costum i els crits d'Al Vent, tot plegat.

I l'home, aquest valencià, aquest tu,

farà el balanç d'aquest magre menjar

i s'omplirà de febre, de coratge i de seny

«...per l'única possible

perseguida vida nostra».

Per Lluís Alpera

L’oralitat en Valencià (Helena Lluis)

Textos orals dialectals
- So número 1: és l’única gravació que estava disponible per a escoltar-la. Un home descriu els diferents llocs que ha estat durant unes vacances a Itàlia.
L’entrevistat descriu Sicília com un poble andalús italià.

LA CANÇÓ DEL CANSAT  

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/11660/4/COD_Val%c3%a8ncia_MP3.mp3

A Joan Fuster
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.
(http://idd007jc.eresmas.net/)

Cançons en Valencià
- Pau Alabajos
Tinc una mania inconfessable: http://www.youtube.com/watch?v=b4c8i8Ze_UE

- Feliu Ventura
Aspencat l’Herencia: http://www.youtube.com/watch?v=zRjP0OH6OuU

Aquestes son dues cançons on es pot veure i escoltar clarament el dialecte valencià.