NORD-OCCIDENTAL

Caracteristiques generals:
1-
El bloc en el que pertany  el nord –Occidental és el Occidental .


2-
Nord Occidental (color verd fort )

3-
Comarques occidentals de Catalunya à
 l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la meitat occidental del Solsonès, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) també a les comarques aragoneses que conformen la Franja catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.



4-
BLOC OCCIDENTAL:
a) nord-occidental

• Ribagorçà
• Benasquès
• Pallarès
• Tortosí
• Lleidatà

Descripció fonètica:

4 característiques fonètiques del català nord-occidental

1.       La a i e inicials de mot es neutralitzen en [a], tot i que no en tot el territori.

2.       La o àtona inicial de mot es diftonga en [aw] en part del territori.

3.       La a final pot passar a [ɛ] e oberta o [e] e tancada i, més rarament, a [o] o.

4.       La a final de la 3ª persona del singular de qualsevol temps verbal es pronuncia com [e] e tancada: (ell) torna.

Descripció morfosintàctica:

4 característiques morfosintàctiques del català nord-occidental

1.     Els noms d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:

-       Masculins que es refereixen a mascles: un cocodril, un rossinyol.

-       Femenins que es refereixen a femelles: una guilla, una sargantana.

-       Formes diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua; un toro, una vaca.

-       Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó, una lleona.

2.     Els noms referits a humans poden ser dividits en el següents grups:

-       Només masculí: un fuster, un paleta.

-       Només femení: una pentinadora.

-       Ambdós: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.

-       Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.

-       Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.

-       Idèntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa, etc).

-       Les paraules -iu poden prendre -iva .

TRET CARACTERÍSTICA PRÒPIA DEL NORD-OCCIDENTAL
FONÈTICA	el vocalisme	Hi ha cinc vocals àtones ,perquè també tenen la e i la o tancades. No tenen la vocal neutra ni neutralitzen o/u àtones en u: passar, besar, posar
	e obertes	La a final àtona es pronuncia e oberta terre
	Tancament de la e	Tanca la e en i algunes vegades: sinyor
	o inicial	Se sol diftongar en au- :auliva, aulor
	E inicials	Tendeixen a obrir-se en a: astel, anciam
	La i del grup -ix-	es pronuncia : caixa
	r final i -nt final	sempre mudes
	b/v	sonen igual
MORFO-SINTAXI	Articles	Utilitza Lo,Los en comptes de El,Els. No s'usen els articles personals En,Na: lo Pere, la Núria.
	Plurals	Es mantenen les -n- etimològiques: jòvens, hòmens, ràvens.
	1a. persona del sing. del present d'Indicatiu	Es fa en -o, que sona o: jo canto
	Imperfets d'Indicatiu	Cau la -v-: treballae, parlae, fee. I en la primera conjugació presenta les desinències: -aia- -aies: cantaia, cantàiem.
	verbs incoatius	l'increment és -ix, -ixca, -isca: servix, servixen, servisca

Textos escrits en català Nord-occidental
Trobada de Caps de la FCEG, que té per lema “en construcció!… ” és un projecte de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG), que s’emmarca dins l’actual procés de la Federació per enfortir l’escoltisme i el guiatge a Catalunya a partir del treball conjunt entre Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Un home només tenie dos fills. Lo més jobe ba dí al seu pare: «Ia és hora que siga'l meu propi amo i que tinga cèntims; cal que me'n puga (a)ná i bèure món. Partiu los bostres béns i doneu-me'l que'm toqui». «Ai, fill meu». ba di'l pare, «còm bulguis; ets un dolén i serás castigat». I ancabat, ba aurí un calaix, ba partí’ls béns i'n ba fé dos parts.
Característiques:
Ortografia:

• no existeixen les v a l’hora de parlar-les,
• no hi ha r sordes, les a tenen accents a les a,
• Paraules acabades en –e fan el plural amb –n

• Nombrament del digraf -ix- davant de el so [j]

L’oralitat

• Lo Pardal Roquer
• Pardal Z
• Dansa Fàl·lica
• Decadent
• Te’n vas anar
• Pepet i Marieta (Terres de l’Ebre)
• Barcelona
• Fetitxista
• Tot sol
• Amor

Vídeo
http://www.youtube.com/watch?v=Nb-724sLJOA
(Lo Pardal Roquer, te’n vas anar).
Característiques del nord occidental:

• no hi ha r sordes, les a tenen accents a les a,
• Nombrament del digraf -ix- davant de el so [j]
• no existeixen les v a l’hora de parlar-les,
• Paraules acabades en –e fan el plural amb –n

Llista de lèxic

1. Mixó: Ocell
2. Juguet: Joguina
3. Panís: Blat de moro
4. Canella: Aixeta
5. Xiquet: Nen
6. Cometa: Estel
7. Llimó: Llimona
8. Escala: Escaló
9. Ballòfia: Butllofa
10. Sagí dolç: Llard
11. Gisclar: Xisclar
12. Bes: Petó
13. Bou: Toro
14. Corder: Be
15. Espill: Mirall
16. Melic: Llombrígol
17. Roig: Vermell
18. Arena: Sorra
19. Granera: Escombra
20. Peresa: Mandra
21. Tocino: Porc