BALEAR

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

El català balear pertany al dialecte oriental, dins del dialecte oriental pertanyen:       

• Mallorquí: que es parla majoritàriament a Mallorca
• Menorquí: es parla majoritàriament a Menorca.
• Eivissenc: es parla majoritàriament a Eivissa.
• Formenter: es parla majoritàriament a Formentera.

El català balear és junt el castellà la llengua oficial, s’hi parlen els dos idiomes, i la parlen 1.002.000 parlants aproximadament.








DESCRIPCIÓ FONÈTICA

1. B/V: es diferencien els dos sons: ball/vall
2. Neutres finals: la vocal final dels mots esdrúixols no es pronuncia: histori(a)
3. R a final de paraula: no es pronuncia mai: ma(r), co(r)
4. TL: es fa servir en comptes de TLL: batle-batlle, espatla-espatlla

DESCRIPCIÓ MORFOSINTÀCTICA

1. Present Indicatiu: la 1ª persona no canvia: jo cant, jo dorm. La 1a persona de ser és som.
2. Articles: en lloc dels articles (el, la, els, les) s’utilitzen els articles salats: es, ets, sa , ses, s' . Excepcions: el cel, el món, la mar, a la fresca.
3. Verbs antics: es conserven formes verbals antigues que altres dialectes del català han perdut com duim 'duem', duis-dueu, duit-dut, fuit-fugit, deim-diem ,deis-dieu...
4. Imperfets de subjuntiu: es mantenen les antigues desinències/ terminacions a la 1a conjunció: -às, -assis: cantàs -cantassis

LÈXIC ESPECÍFIC

• ca → gos

• moix → gat
• dubles → diners
• nen → al·lot
• nena → al·lota
• sorra → arena
• dili → digali
• dimu → digamu
• narem → anirem
• cercar → buscar
• besada → petó
• capell → barret
• horabaixa → tarda
• cotxo → cotxe
• sebre → saber
• veïnat → veí

TEXTOS ESCRITS en CATALÀ BALEAR

S’estimaren, saberen...
         Vicente Aleixandre

S’estimaren, saberen
la urgència del sexe com les venes
poden en un moment omplir-se d’aigua
salobre, de sol d’estiu, de peixos
saltadors.
S’amagaven
per la nit del pinar o per les tèbies
raconades de l’ombra.
Sortien, lassos,
la remor de l’oratge o el llunyaníssim
brogit de la ciutat.
En desvetllar-se l’endemà ella creia
que a l’alcova hi havia olor de roses,
i ell pensava el primer vers d’un poema
que mai no arribà a escriure.
Les noces foren de pinyol vermell.

Tenen un fill notari a la península
i una filla amb promès.
Són gent d’allò que en diuen respectable.

Tornen a casa cap al tard, lentíssims,
assaborint cansadament la tarda.
Amb una punta de frisança, els ulls
se’ls perden qualque pic entre les branques
dels arbres del carrer, com si sotgessin
un reste de verdor o de carícia.
Miren els anys, el cel, les hores seques,
el rellotge i la pols. Caminen. Callen.
Us ho diré amb paraules ben planeres… (1959)







Vine, dolça mort
pels vespres dels caragols
pels fulls del calendari
per l’hipermercat de la tarda
pel nus de la corbata
cigars suburbis ones
per la gafa d’estendre roba
per la blavor de la seva mirada
pel batec floridíssim del seu cor
llumins butà la llet que s’escalfa
cafè per a dos
els pianos mecànics del crepuscle
el fum que enterboleix la lluna
per la seva camisa de dormir
pel foc que cova en els sostenidors
i la humitat a les bragues
pels llumenarets de festa del meu amor de setembre
pel rellotge aturat pel llit
que ja no serà meu
pel carrer que ja no serà meu per la rosa
que ja no serà meva vine.

Spiritual (1991)
“Aquests autors són balears però el català que utilitza és català estàndard.”


L’ORALITAT en CATALÀ BALEAR:
Cançó: Alegria, Antònia Font: http://www.youtube.com/watch?v=5SwbBPQVOrE

Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s’horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s’horabaixa dins es meu cor,
tothom m’estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ... alegria.

Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria …

En l’oralitat del català balear destaca l’ús dels articles salats (subratllats en la cançó) enlloc dels articles que s’utilitzen a Catalunya. També es present el lèxic típic de les illes, paraules com firera (fira, en català), estim (estimar), xapar-se de riure (morir-se de riure), gòndoles, pinyen (xocar)...

Vídeo:Notícia de la TV de les Illes Balears. http://ib3tv.com/20130312_195459-nova-tongada-de-correus-electronics-al-jutge-castro.html,
En quant al vídeo, trobem a una dona parlant sobre els jutjats que s’estan celebrant a Palma debut al Cas Urdangarín. Trobem que la noia parla amb una entonació més aguda del que és comú en el Català Central i compleix amb les variacions fonètiques que han sigut esmentant anteriorment. Reconeixem els articles salats i el lèxic comú de les illes.

Grup format per: César Navalón, Julia Merino, Guillem González, Esther Mangas i Yaiza Oliver.