Característiques Generals
El dialecte valencià pertany al bloc dialectal occidental. El 75% de la població l’entén, un 53% el sap parlar, un 47% el sap llegir i un 25% el sap escriure. El català i el castellà són les llengües cooficials del País Valencià, però hi predomina el dialecte valencià (variant del català) en un 33% de la població i el castellà en un 66%. Els seus subdialectes són el valencià alacantí, el valencià apitxat, el valencià castellonenc, el valencià tortosí, el valencià meridional i el valencià septentrional.
El Carxe és una serra de 1300 metres situada a Múrcia on es parla el dialecte valencià des del segle XIX.
Carxe
Valencià
Subdialectes valencians
Descripció fonètica
BERNAT:
Descripció fonètica:
- Pronunciament de la “e” oberta. (peres)
- La “j” sona com una “x”. (joves)
- Sona la “t” final. (pacíficament)
- Es pronuncia la “r” final. (córrer)
- Les e i o són més obertes i amb diferent distribució que en els altres indrets del domini lingüístic.
Descripció morfosintàctica (Albert C.)
- Els articles són: el, la, els, les.
- El pa
- La cuinera
- Els nois
- Les noies
- Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant:
me dutxo, te dic, se pentina...
- No existeixen les formes "ens" i "us", ja que son substituïdes per “mos" i "vos" :
mos anirem d’excursió, vos vestireu.
- La primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació té el morfema -e: jo cante.
- El pronom feble li sempre va abans que el pronom feble que substitueix el complement directe, cosa que origina les combinacions:
- li’l: li'l dono --> l'hi dono
- li la: li la done > la hi dono
- li'ls: li'ls done > els hi dono
- li les: li les done > les hi dono).
Lèxic específic
Zeleste
Es caracteritza en general pels castellanismes, canvis semàntics, ús abundant de diminutius i per mots procedents de l’àrab
- Agarrar: agafar
- Agranar: escombrar
- Bac: caiguda forta
- Banyar: mullar
- Calces: mitges
- Donar: fer
- Eixir: sortir
- Espill: mirall
- Gamba: cama
- Granera: escombra
- Llevar: treure
- Pacaqui: cap a qui
- Soltar: deixar caure
- Un poc: una mica
- Voler: estimar
- Voltes: vegades
- Xic: noi
Àlex:Textos escrits en Valencià
Les pedres de l’anàfora
Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme
cloc els ulls i me'l fot.
Per Vicent Andrés Estellés
L’home del teu país
I aquest home, amb ulls ennegrits,
de valencià en terra estranya,
somiarà la seua tornada
amb peus de plom i rellotge d'arena.
Haurà bellugat sovint la bola
de cristall de l'àvia Encarnació,
on va aprendre les meravelles de la neu
caient amb una fotogràfica lentitud
sobre les cases de la infància
que sempre porta a rossegons.
Baixat del camp del somni,
el veureu passejar-se pel carrer
les Barques, atansar-se al teatre Principal
i parar l'orella davant el crit del joglar.
I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries
on lletretes impreses ballaran noms
en la nostra llengua i mirarà de furgar
dintre els balcons, per tal de saber
si els pares continuen empentant els fills
a la suïcida fugina del vernacle.
Potser, assegut aquest home a la Glorieta,
creurà sentir de llavis d'un obrer de vila andalús
el flamenco de costum i els crits d'Al Vent, tot plegat.
I l'home, aquest valencià, aquest tu,
farà el balanç d'aquest magre menjar
i s'omplirà de febre, de coratge i de seny
«...per l'única possible
perseguida vida nostra».
Per Lluís Alpera
L’oralitat en Valencià (Helena Lluis)
Textos orals dialectals
- So número 1: és l’única gravació que estava disponible per a escoltar-la. Un home descriu els diferents llocs que ha estat durant unes vacances a Itàlia.
L’entrevistat descriu Sicília com un poble andalús italià.
LA CANÇÓ DEL CANSAT
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/11660/4/COD_Val%c3%a8ncia_MP3.mp3
A Joan Fuster
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.
(http://idd007jc.eresmas.net/)
Cançons en Valencià
- Pau Alabajos
Tinc una mania inconfessable: http://www.youtube.com/watch?v=b4c8i8Ze_UE
- Feliu Ventura
Aspencat l’Herencia: http://www.youtube.com/watch?v=zRjP0OH6OuU
Aquestes son dues cançons on es pot veure i escoltar clarament el dialecte valencià.
