Característiques
generals:
El català central pertany al bloc
dialectal oriental. Pertany al bloc del català oriental i està situat en les
zones que es poden veure en el mapa:
Actualment
un 56’7% de la població de Catalunya parla català central. El català central
presenta cinc subdialectes:
- Septentrional o de transició: pertany a les comarques gironines: Alt Empordà, les dues Cerdanyes, Ripollès, Garrotxa...)
- Barceloní: es parlat a Barcelona i a rodalies però té tendència a expandir-se degut al seu elevat nombre de parlants.
- Tarragoní: ocupa la zona sud del català central, es parla a les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà.
- Xipella: s’estén per l’Alt Urgell, la Segarra, Conca de Barberà.
- Salat: Es parla a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes.
Variants
dialectals:
Descripció
fonètica
·
Vocalisme tònic amb set vocals (a,
i, u, e/o obertes i tancades).
·
Canvis de vocals: o àtona passa a
u (c[u]lom).
·
No hi ha diferència entre b
oclusiva i v labiodental.
·
Emmudiment de sons oclusius
finals: camp, alt, tomb.
Descripció
morfosintàctica:
·
Possessius: meva, teva...
·
Pronoms febles: formes reforçades
davant verb: em pentinaré.
·
Present indicatiu: jo cant[u].
·
Increment incoatiu: -eix: parteix.
Lèxic
específic:
·
Gal·licismes: roba 'vestit',
futell 'butaca', mem 'també', frauda 'frau.
·
Occitanismes: veire 'got', fedes
'ovelles' , belleu 'potser', peirer 'paleta'.
·
Mots propis:
o Alguns
arcaismes són col·loquials: ca 'gos', cercar, eixir, quelcom, nin.
o També
tenen mots com: nugues 'nous', ribera 'riu', aper 'arada', rega o rec 'solc',
molsir 'munyir', belleu 'potser'.
Textos escrits en català central:
a) Textos escrits en català central:
Un homa numés tania dos fills. Al mé(s) joba ba di'l seu para: "Ia (é)s hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura món. Partiu la bostra harència i duneu-ma al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fé] dugues parts. Al cap d'un(s) quant(s) [cont(s)] dias, al dulén sa'n ba 'ná dal pobbla mol tibat i sensa dí adéu ana (a) ningú. Ba trabassá molta terra erma, mol(s) boscus i mol(s) rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on [ont, onta, abon] ba gastà tots als [tot al] cèntims.
b) Característiques Dialectals
- v Els articles definits: el,la,els,les. Personals:en, la, el.
- v Verbs iniciatius acabats en –eix
- v Plurals en –s
- v Vocal neutre entre consonant i r
- v Els prefixos pre- , re-, entre-, és solen pronunciar amb e oberta
L’oralitat
en Català central
Cançó:
Vídeo:
- Articles definits: el, la, els, les.
- Neutralització de les vocals a i e en posició àtona.
- Pronunciació [u] de la o àtona.
- Pronunciació de la E tancada.
- No s’utilitzen paraules del català clàssic
¡¡¡ARRIBA ESPAÑA!!!
ResponEliminavesten a la merda.
EliminaAQUI ES VE A APRENDRE I NO A FER L'IDIOTA.APREN!!!
Au, a pastar fang, ves què hi té a veure la 'gimnàsia' amb la magnèsia, tarat(s)!
EliminaCallat gay
Elimina¡Viva España! Del grito de la Patria,
ResponEliminala explosión triunfal
abrió camino al sol;
¡Viva España! repiten veinte pueblos
y al hablar dan fe
del ánimo español...
¡Marquen arado, martillo y clarín
su noble ritmo al grito de la Patria fe!
¡Guíe la mente a la mano hasta el fin,
al "Viva España" asista toda España en pie.
LLIBERTAT OSTATGES POLÍTICS DE L'ESTAT 'bananero' ESCAÑOL. TORTURADORS DE MENA!
EliminaAAAARRRRRIBA ESPAÑA
ResponEliminaA la garjola els assetjadors. En llibertat JA els assetjats.
EliminaUff, quina mandra, discutir amb trogloditas!
ResponEliminaPer madre mia willy compañero que ha pasado aqui
ResponEliminapero*
ResponElimina
ResponElimina